La vaga és un dret fonamental reconegut en la Constitució Espanyola, en l’article 28.2, regulat pel Reial Dret Llei 17/1977 i reconegut en l’Estatut dels Treballadors (ET), així com en normatives laborals. En múltiples sentències de diferents tribunals s’ha anat conformant la jurisprudència que forma l’arquitectura legal que protegeix aquest dret bàsic i que, alhora, regula el seu desenvolupament.

Aquest dret neix de la necessitat col·lectiva d’aconseguir millores en matèria de retribucions i condicions laborals i de protegir i reivindicar els drets dels treballadors i les treballadores.

L’exercici de vaga suspèn el contracte de treball i l’obligació de l’empresari de cotitzar, de manera que el treballador deixa de rebre l’import del sou a conseqüència de l’absència del treball (RDL 17/1977, article 6 i Estatut dels Treballadors, article 45.1). Per tant, la vaga afecta el sou del treballador i a les seves cotitzacions a la Seguretat Social.


En la vaga la llei t’empara i et protegeix a l’hora de decidir secundar-la i d’unir-te a les reivindicacions. La llei et protegeix perquè puguis decidir lliurement. Els descomptes salarials que comporta el fet de participar en aquest tipus de protesta constitueixen, algunes vegades, el motiu pel qual alguns treballadors i treballadores s’inclinen per no secundar-la. A pesar de les repercussions econòmiques que té la vaga, és important que es valori el motiu que l’origina, perquè moltes vegades és necessari fer una mica  d'esforç econòmic per millorar les condicions laborals. El benestar social que gaudim ara és el fruit de moltes lluites de companys i companyes al llarg dels temps. Les conquestes socials es guanyen lluitant per elles, primer per aconseguir-les i després per mantenir-les. Per això, mantenir el benestar social guanyat en segles de lluites és una responsabilitat de totes i de tots.


Normativa legal d'aplicació

  • ��Reial Decret-llei 17/1977, de 4 de març.
  • ��Estatut dels treballadors (ET)
  • Llei General de la Seguretat Social
  • Constitució Espanyola