- No sempre les sancions deriven de la negativa a complir una ordre de l’empresari, sinó que deriven de certs incompliments per part del treballador.

- Els treballadors poden ser sancionats per la direcció de les empreses en virtut d’incompliments laborals, d’acord amb la graduació de faltes i sancions que s’estableixin a les disposicions legals o en el conveni col·lectiu que sigui aplicable.

- Són susceptibles de ser sancionats tots els treballadors amb relació laboral per compte aliè.

- El poder sancionador ve delimitat al mateix article que marca les línies mestres d’aquest límit, ja que recull que ha d’estar subjecte al que disposin les lleis i el conveni col·lectiu. No obstant això, si la legislació o el conveni col·lectiu aplicable no recull res específic, el límit l’hem de buscar a la jurisprudència que ha establert unes normes o principis que regulin i per tant limitin d’alguna manera questa facultat empresarial.

- El poder sancionador ha d’aplicar-se igualment a tots els treballadors de l’empresa, és a dir, que una mateixa falta se li ha d’imposar una mateixa sanció, independentment de la persona que l’hagi comès. Si no, atemptaria contra el dret constitucional a la igualtat.

- No es pot sancionar una conducta NO TIPIFICADA COM A FALTA.

- No es pot aplicar a una falta UNA SANCIÓ DIFERENT DE LA INDICADA.

- La sanció ha de ser sempre PROPORCIONADA A LA FALTA.

- Estan prohibides certes sancions (art. 58.3):


a/ Reducció de la durada de les vacances, reduir el dret al descans.
b/ Descompte a la retribució i multa de l’haver.
c/ Pèrdua de categoria.


Aquestes prohibicions s’han de respectar INCLÚS quan contradiguin el que hi ha al conveni col·lectiu.